El simple i habitual gest de traure la bossa de fem suposa una quantitat de consideracions dignes de comentar. En primer lloc trobem les de caràcter domèstic: amaguem el poal per algun racó discret de la cuina i per la nit lliguem la bossa per tirar-la al contenidor que no volem tenir a prop de casa per prevenir pudors  i mosques, però no massa lluny per evitar les molèsties del trasllat. De vegades la ubicació del contenidor provoca disputes entre els veïns que els desplacen segons a seua convinença.

Més tard passarà el camió de recollida, sen du els residus i potser deixa la sensació d’haver-nos deslliurat d’aquells molestos escombralls, però en realitat el camió seguirà durant molts quilòmetres la seua ruta acostumada fins l’abocador on cada dia s’acumulen els residus a raó de 1,25 kg. per dia i habitant. Aquesta quantitat de restes origina en poc de temps uns femers desmesurats a l’aire lliure, a més de molts problemes mediambientals de contaminació atmosfèrica i hídrica per infiltració. Per solucionar aquestes qüestions els Ajuntaments de 5 comarques (Safor, Vall d’Albaida, Costera, Canal de Navarrés i Aiora) juntament amb la Diputació i la Generalitat han format un Consorci per al tractament dels Residus Sòlids Urbans RSU. A grans trets el Pla Zonal del Consorci contempla la recollida domiciliària i els transport a les àrees de transferència, uns llocs on s’acumularà el fem dels pobles situats a una distància que es puga recórrer en menys de 30 minuts. Des de les diferents àrees de transferència hi haurà un segon trasllat amb camions de gran capacitat a una única àrea de tractament per a les cinc comarques on es reciclarà o recuperarà tot el que siga possible, sobre tot el compostatge de matèria orgànica que suposa una part considerable del total dels RSU. L’eliminació de materials irrecuperables s’envia als abocadors especialitzats o acaba soterrada en fosses als llocs adients per les seues característiques geomorfològiques. Per a dur a cap aquest Pla, el Consorci ha aprovat unes disposicions administratives segons les quals els ciutadans pagaran als Ajuntaments una taxa per la recollida domiciliària del fem, és a dir, fins abocar-lo a la planta de transferència i una segona taxa al Consorci pel tractament, reciclat o eliminació en la planta corresponent. Per una altra banda el Consorci ha aprovat les obres a realitzar en les àrees de transformació i tractament. En 2009 va adjudicar a l’empresa FCC-Dimesa la construcció i gestió de totes les infrastructures. FCC-Dimesa no ha començat les obres (en preveu la seua conclusió en sis anys) i ni tan sols disposa del solar per a la planta de tractament a Llanera de Ranes, però de manera sorprenent el Consorci acaba de comunicar un augment del 600% de la quota de participació dels Ajuntaments per al pressupost 2010 en el que inclou una partida de més de 400.000 € per a invertir en propaganda mitjançant anuncis, cartells, material audiovisual, falques publicitàries en premsa, ràdio i TV.Tot això mentre la inexistència de les repetides plantes obligarà el transpaort dels RSU a centenars de quilòmetres, junt amb el rebuig de les poblacions (Villena, Xixona, El Campello) on es pretenen derivar les deixalles de les localitats de València i Castelló. És interessant remarca rel cost econòmic i mediambiental d’aquests quilòmètrics trasllats que els contraopinants del Consorci han qualificat de turisme de residus. Des del punt de vista econòmic suposarà un notable increment de la taxa i respecte al medi ambient incrementarà les emissions de CO2 i encara hauríem d’afegir la desatenció al radical criteri de proximitat de les plantes tantes vegades recomanat, però no practicat.

Anotarem ací unes manifestacions del alcalde de Silla sobre la viabilitat econòmica d’un tractament inicial de la RSU al seu poble. És un exemple a considerar per tots els Ajuntaments en la defensa dels seus veïns els quals també han de saber que darrere dels residus també es fan negocis milionaris i per últim advertir que l’aplicació de les erres: Reduir, Reutilitzar, Reciclar, reportarà a tots els ciutadans beneficis en la seua economia i en la sostenibilitat de l’entorn.

Escriu comentari

Nom: Correu:   Lloc web: Títol:     Si us plau introduïu el codi antispam de la imatge.