El BLOC de la Safor-Valldigna també homenatja el Pare Vicent Faus, primer guardonat l’any 2001. L'acte tindrà lloc el divendres 7 de maig a l’IES Gregori Maians d’Oliva (per confirmar) a partir de les 20.30 hores. Dijous, el BLOC JOVE de la Safor-Valldigna donarà a conèixer el II Premi Abril Jove.

Any rere any, el Premi Abril d’Acció Cívica Valencianista va consolidant-se, com demostra el ressò social i la categoria dels guardonats: persones i/o col·lectius de la comarca que treballen des d'àmbits molt diversos (l'educació, la cultura, la sanitat, el Medi Ambient…) per defensar el nostre territori.

Durant aquestes 10 edicions els premiats han estat:

Llistat dels Premiats:

PREMI ABRIL 2001 – Pare Vicent Faus

PREMI ABRIL 2002 – CEIC Alfons el Vell

PREMI ABRIL 2003 – Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de la Safor

PREMI ABRIL 2004 – Joan Climent

PREMI ABRIL 2005 – Col·lectiu de Mestres de la Safor

PREMI ABRIL 2006 – Plataforma pels pobles de la Safor

PREMI ABRIL 2007 – Plataforma Cívica Independent Carretera No!

PREMI ABRIL 2008 – Col·lectiu Obertament

PREMI ABRIL 2009 – ACAPS

PREMI ABRIL 2009 – Miquel Joan

PREMIS ABRIL 2010 :

-         Escola d’Estiu Marina-Safor

-         Xelo Miralles

“En 1985, un grup de mestres, actiu i dinàmic, un una de les moltes converses que es fan, va decidir encetar una nova seu de l’Escola d’Estiu del País Valencia a les comarques de la Marina-Safor.

El lloc per a la seua realització fou Oliva, al Institut Gregori Maians, el qual des del primer moment ens ha donat sempre tota mena de facilitats.

L’escola d’estiu Moviment de Renovació Pedagògica, eren els hereus d’aquella Primera Escola d’Estiu  de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 que durà fins el 1935 i a la qual assistiren els mestres Carles Salvador i Enric Soler d’entre altres. El temps de la foscor del franquisme durà fins els 1966 a la Cataluna nord i fins el 1975 ací al País Valencià, tot i que la primera escola d’estiu va ser prohibida.

De les seues conclusions hem de destacar dos paràgrafs que encara avui en dia són de rabiosa actualitat:

“L’Escola d’estiu, pretén ser un intent de renovació pedagògica, arrelat en la realitat social i nacional del País Valencià i enfocada cap a la normalització lingüística i culrtural, per tal d’aconseguir, aviat, una ESCOLA POPULAR I VALENCIANA.”

Així, doncs, la tasca encetada el 1985, de vital importància per a tots els treballadors de l’ensenyament, té continuïtat fins avui en dia, mantenint de manera independent una renovació que duu implícita entre altres:

-          L’establiment i potenciació de vincles de relació i intercanvi entre docents, alumnat i gent interessada en el procés educatiu.

-          Treballar en diverses activitats( Seminaris, cursos, aules debat, equips de treball, tallers...) per eixamplar i difondre la nostra tasca decent.

-          Dur a la pràctica un model d’organització autònoma i assembleària del professorat pel que fa a la seua pròpia formació.

-          Crear lligams d’amistat i valors en la persona humana en tots aquells que han passat per l’Escola d’Estiu i hem gaudit, a més de les pròpies tasques d’innovació educativa, de les activitats, dels extracursets... que es realitzen per la vesprada i nit.

Les Escoles d’Estiu van ser l’impuls perquè a tot arreu dels nostres països se’n pobles d’elles  i que el model d’una nova escola pública refusés el centralisme i es situés en el marc de cada poble,junt a la seua gent, com quedà patent en la Primera Escola d’Estiu i el treball del professorat esdevindria impossible i insuportable si no s’exercís en grup.

En el començament del segle XXI, els reptes per a l’educació de tot infant del món, són formulats en l’informe DELORS, concrets i oberts a l’hora per a la globalització,per a  la recerca del diàleg intercultural, la sostenibilitat del desenvolupament, i la construcció continuada de la pau.

L’Escola d’Estiu Marina-Safor, té la comesa concreta de situar els reptes generals i propis, en el marc de la propera administració local, sovint variant, de l’autonòmica, continuïsta, de la central...

L’Escola d’Estiu, al llarg de 25 anys d’existència ha estat el motor de moltes reformes dins del sistema educatiu, ha impulsat accions que foren prohibides en el seu moment com l’ensenyament en valencià entre altres.

A hores d’ara, la conselleria en mans del PP i dirigida per nefast Font de Mora i el seu equip, per ser conseqüent amb allò que predica i no plegar-se als seus desficacis i xantatge, optat per castigar-la (junt als altres Moviments de Renovació Pedagògica) i deixant-los fora del sistema de subvencions i acreditacions per al professorat, però, malgrat tot no hi ha cap dubte que seguiran treballant i cercant noves formes renovadores i innovadores de plantejaments pedagògics per millorar la qualitat de l’escola publica valenciana.

Si els negres temps dels franquisme, no els va fer callar, tampoc ara callaran. Tenen la raó i el temps així ho demostrarà.

El seu no és un objectiu material, és el treball digne i constant per una ESCOLA PÚBLICA, POPULAR I VALENCIANA DE QUALITAT”.

“XELO MIRALLES. Periodista valenciana d’Oliva (La Safor).

§       Va ser una de les fundadores de RÀDIO SAFOR als anys 80, a Oliva, una de les primeres emisores de ràdio en valencià.

§       També a la dècada dels 80 va treballar activament al primer mitjà de televisió comarcal  Canal 5, que posteriorment va ser Tele Safor.

§       En eixos anys també va col·laborar en la revista BAGALINA, també en valencià i sota la direcció de l’escriptor Ignasi Mora.

§       Però sens dubte va ser en 1989 quan Xelo es va fer popular arreu de tot el País Valencià, en ser el primer rostre de la primera emissió de CANAL 9. Durant diversos anys presentà els informatius d'esta cadena. Posteriorment va ser també presentadora de programes com DOSSIERS. Des de 1997, condueix el programa de temàtica mediambiental MEDI AMBIENT, amb un gran èxit d’audiència a pesar de ser emès des del segon canal  de TVV, Punt Dos.

Sens dubte, la veu de Xelo en aquelles primeres emissions de Canal 9 va acabar amb alguns mites i va deixar bocabadat a més d’un que menyspreava el valencià com a llengua de transmissió de coneixements, també en l’àmbit dels mitjans de comunicació.

En tot moment, la trajectòria de Xelo, tant a nivell professional com a nivell personal, ha estat i continua lligada estretament a la promoció i a la normalització del valencià, amb un compromís constant per la nostra cultura, el nostre territori, els nostres pobles i la nostra gent.

Així, és aquest el motiu principal pel qual l’executiva comarcal del BLOC de La Safor-Valldigna li ha atorgat el Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en l’apartat individual, a la periodista XELO MIRALLES”.